30 may. 2011

SETMANARI DIRECTA : LA SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE I L’ELECTROHIPERSENSIBILITAT SÓN MALALTIES NO RECONEGUDES OFICIALMENT


Grups d’arreu exigeixen el reconeixement de les malalties causades per la contaminació

La Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i l’Electrohipersensibilitat (EHS) són malalties no reconegudes oficialment, tot i que cada vegada afecten més persones. No hi ha consens a l’hora de xifrar-les, però existeixen estudis epidemiològics que conclouen que la SQM afecta entre el 0,5% i el 5% de la població. Tot i així, la majoria d’aquestes persones hauran de patir un llarg pelegrinatge fins a aconseguir un diagnòstic. Associacions internacionals de persones que pateixen malalties relacionades amb la contaminació ambiental s’han unit per impulsar una campanya amb l’objectiu d’aconseguir que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclogui dins la Classificació Internacional de Malalties (CIM) tant la SQM com l’EHS. A Catalunya, organitzacions com Apquira, Asquimien o el Col•lectiu Ronda s’hi han adherit.

Gemma Garcia

redaccio@setmanaridirecta.info

Els aliments que mengem, els productes de neteja, aquells que fem servir per a la nostra higiene, l’aigua que bevem i l’aire que respirem estan plens de substàncies químiques i de radiacions electromagnètiques. L’exposició continuada a aquestes circumstàncies o una sobreexposició puntual pot fer emmalaltir una persona. La Sensibilitat Química Múltiple (SQM) és la pèrdua de tolerància a tots o a determinats agents químics i l’Electrohipersensibilitat (EHS), a les radiacions electromagnètiques. A diferència de la fatiga crònica o la fibromiàlgia, aquestes no estan reconegudes per l’OMS, fet que provoca una doble càrrega a les persones afectades, a més del patiment i la incomprensió.



En el marc de la campanya, el Comitè Nacional pel Reconeixement de la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple i la Hipersensibilitat als Camps Electromagnètics es va reunir el 13 de maig amb la directora de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, María Neira, que va anunciar que “s’ha creat una plataforma virtual perquè la comunitat científica participi en l’elaboració de l’esborrany amb les noves malalties, que es presentarà el maig de 2012”. L’Associació Estatal d’Afectats pels Síndromes de Sensibilitat Química Múltiple i Fatiga Crònica, Fibromiàlgia i per la Defensa de la Salut Ambiental (ASQUIFYDE), promotora de la campanya, assegura que, amb el reconeixement oficial d’ambdues malalties, les afectades podrien accedir als drets que els corresponen en l’àmbit social, laboral, sanitari i jurídic.

A Catalunya, l’únic centre públic de SQM es trobava a l’Hospital de Bellvitge i va deixar d’atendre. Per tant, actualment, no hi ha una oferta mèdica pública concreta on adreçar les pacients, excepte la unitat de toxicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, que està desbordada. El doctor Joaquim Fernández-Solà, que és metge consultor de Medicina Interna, i el cap de secció de la Unitat de Toxicologia Clínica del mateix hospital, Santiago Nogué, tracten molts casos de SQM i d’EHS. En un article sobre SQM, ambdós doctors apunten que “la simptomatologia passa per l’ofec en inhalar productes químics, irritacions de la pell, de les mucoses i de les vies respiratòries, cefalea, confusió mental, nàusees, diarrea, fatiga extrema, dolor osteomuscular generalitzat i malestar general”. Quan les afectades s’allunyen de l’ambient causant, milloren progressivament al cap de pocs minuts, hores o pocs dies. Els símptomes de l’EHS són similars i, a més, ambdues malalties sovint van associades i és freqüent que n’apareguin d’altres, com la fatiga crònica i la fibromiàlgia. Segons dades d’aquest hospital, “prop de 300.000 persones pateixen SQM a l’Estat espanyol”.

Intoxicació laboral

D’entre els casos de SQM causats per una sobreexposició a un producte químic, el nombre de treballadors i sobretot treballadores afectades per les fumigacions als centres de treball és significatiu i molts casos han arribat als jutjats. És el cas del Centre d’Atenció Primària Tarraco (Tarragona), on, el 2003, unes fumigacions van provocar la intoxicació d’una trentena de treballadores, que, en molts casos, han desenvolupat la malaltia crònica.

Loli Vicente no pertany al grup d’afectades del CAP Tarraco, però també va emmalaltir a la feina i ara està pendent d’una sentència. El 13 de juny de 2002, l’ETT Tiempo y Trabajo –que ja no existeix– la va contractar per netejar unes habitacions d’hotel que s’havien fumigat a Barcelona. L’espera recomanada era de 24 hores, però van fer entrar la Loli a l’habitació al cap de quatre hores. Al principi, quan van arribar els marejos, mals de cap i nàusees, en abandonar el lloc de treball es trobava bé, però el seu estat de salut va empitjorar. Santiago Nogué va diagnosticar-li SQM, fibromiàlgia, fatiga crònica i electrohipersensibilitat, però l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) no li reconeix el conjunt de les malalties i, per tant, no ha aconseguit una invalidesa. Loli Vicente assegura que viu “una vida de reclusió en un cos que, malgrat tenir 46 anys, sembla que en tingui 80”.


“El desconeixement i la incomprensió per part de les administracions, tant sanitàries com jurídiques i públiques”, l’ha empès a crear l’associació d’afectades Asquimiem, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Cada més convoquen les 40 persones sòcies davant de l’ICAM per reivindicar els seus drets i denunciar “el tracte vexatori que reben per part dels inspectors”.

EVA CABALLÉ, AUTORA DE ‘DESAPARECIDA. UNA VIDA ROTA POR LA SQM’

“Topem amb la pressió de la indústria química i farmacèutica”

Un ambientador en dosis elevades a l’oficina on treballava va fer esclatar la primera crisi d’Eva Caballé. Era el desembre de 2005, però van transcórrer gairebé tres anys fins que, finalment, el doctor Joaquim Fernández-Solà va diagnosticar-li sensibilitat química múltiple (SQM), amb fatiga crònica i fibromiàlgia associades. ‘Desaparecida. Una vida rota por la Sensibilidad Química Múltiple’ (El Viejo Topo, 2009), recull la seva història perquè “ningú més no emmalalteixi gratuïtament”.

Quines explicacions et van donar les professionals de la salut abans de diagnosticar-te?

Vaig trigar més de dos anys a tenir un diagnòstic i, durant aquell temps, vaig visitar més de vint metges de diferents especialitats. Primer, es van centrar en els danys causats a la mucosa i els problemes respiratoris amb tractaments simptomàtics. El fet de tenir múltiples al•lèrgies des de petita també va complicar-ho tot. A mesura que avançaven els mesos i veient que en lloc de millorar anava empitjorant, m’anaven derivant a diferents especialistes que tractaven per separat tot el que em passava sense adonar-se que tot eren manifestacions d’una mateixa malaltia: la sensibilitat química múltiple. I això va passar perquè la gran majoria d’ells la desconeixien.

Per què creus que l’OMS encara no recull la SQM ni l’EHS?

L’OMS porta anys debatent sobre la SQM, però el procés de reconeixement s’està allargant més del normal arran de la pressió que exerceix la indústria química i farmacèutica, a la qual no li interessa que surti a la llum una malaltia que posa en evidència que els productes químics que produeixen són tòxics i suposen una clara amenaça per a la nostra salut. Òbviament, no és per manca d’evidència científica, en el cas de la SQM, hi ha més de 100 articles científics d’investigació que sustenten la seva base fisiològica. A més, el reconeixement és urgent perquè tant la SQM com l’EHS són malalties emergents, el nombre de persones afectades està augmentant de forma exponencial i cada vegada són més joves, fins i tot canalla. El Parlament Europeu les ha incloses dins el nombre creixent de malalties vinculades a factors mediambientals.

Quines demandes fas a les institucions?

Que deixin de jugar amb la nostra salut perquè estem tips que se’ns tracti com ciutadans de segona i se’ns deixi abandonats a la nostra sort, sense assistència sanitària ni ajuts econòmics de cap mena. Per no afrontar el problema actual, acabaran creant una societat malalta i, més enllà del patiment humà, no s’adonen que això no és econòmicament sostenible? Els malalts hem de tenir els mateixos drets que qualsevol altre malalt crònic i s’ha d’invertir en investigació i prendre mesures de prevenció.


PUBLICAT A: SETMANARI DIRECTA DIRECTA - 18 de maig de 2011

No hay comentarios: