EN RELACIÓ AL 3 DE DESEMBRE DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

EN RELACIÓ AL 3 DE DESEMBRE

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Em va alegrar veure al vostre diari, com a d’altres mitjans de comunicació, l’espai que vàreu dedicar a recordar les persones amb discapacitat, els seus reptes i els seus assoliments dins de la nostra societat. Assoliments que cal agrair, primer de tot, a tantes persones afectades i als seus familiars, que amb la seva lluita i la sensibilització progressiva de la societat, han aconseguit una major “normalització” de qualsevol persona amb independència de les seves “incapacitats” que tots, d’una o altra manera, tenim.

Però em vaig quedar amb les ganes de donar la meva visió, com a persona amb discapacitat (45% de discapacitat física) d’un oblit per a mi i d’altres prou important, fet no només per la vostra publicació si no, em temo, per la gran majoria de mitjans.  Parlo de les persones amb discapacitat derivada de malalties ambientals. Malgrat que sigui una qüestió silenciada, cada vegada hi ha més consens en valorar que una gran part de les malalties creixents i emergents actuals tenen factors ambientals molt considerables a la seva gènesi.

Per què dic que som oblidats en el reconeixement dels drets i necessitats de les persones amb discapacitat?  Us poso un exemple propi: tinc el reconeixement de discapacitat no pas per les malalties que me la produeixen (Sensibilitat Química Múltiple, Síndrome de Fatiga Crònica/Encefalomielitis Miàlgica, Fibromiàlgia) si no només per la simptomatologia que se’n deriva. El silenciament que des dels poders públics s’està fent d’aquestes patologies que donen un grau de discapacitat de vegades del 80 i el 100%, especialment per part de la sanitat i els estaments de protecció social, és tan important que ni tan sols ens els documents públics queden reflectides la majoria d’aquestes patologies.

L’altre argument que volia exposar és que, per molt que s’ha avançat en l’accessibilitat de les persones amb discapacitat, les persones que patim malalties ambientals tenim totes les portes tancades en aquest sentit. Per a les persones amb aquestes patologies la manca d’accessibilitat passa pel grau de toxicitat en que vivim i que ens impedeix anar a una botiga, a un centre de salut, agafar el transport públic, donat que respirar els productes desinfectants i fragàncies sintètiques àmpliament demostrades com a nocives per a la salut, ens produeix un agreujament de les nostres afeccions.

Només aquests dos exemples per donar a conèixer quant camí encara s’ha de recórrer a nivell públic i a nivell social per a que totes les persones puguem tenir els mateixos drets. No sé quan podrem sortir al carrer i respirar amb normalitat, o entrar en una oficina amb la mascareta que ens protegeix una mica i no rebre burles. Aprofito per fer esment que, el mateix dia 3 de desembre, es celebra el Dia Mundial del No Ús de Plaguicides, que sembla que poc tingui a veure normalment amb la vida quotidiana però que, en canvi, afecta cada vegada més la població com a una de les causes més importants en l’origen de l’epidèmia silenciosa de les malalties ambientals.

Mercè Clot
Carta al Diari ARA