17 feb 2012

Elena Ferrer “M’agradaria ajudar-vos a pensar en positiu”


Queridos socios, amigos y todos los que sigan este blog.
Hemos querido dar un soplo de esperanza para todos los que como nuestra compañera Elena, se ven sumergidos en una lucha que parece interminable, médicos, pruebas, abogados, juicios.
Te obligan a demostrar tu enfermedad ante un juez que no es medico, obviando los informes de tus médicos y especialistas.
Ahogándonos en una desesperación, que lógicamente empeora nuestra precaria salud, tratándonos como delincuentes teniendo que demostrar que somos inocentes " nuestro delito"  haber enfermado de una enfermedad medioambiental.
Y los que están para protegernos, se empeñan en machacarnos.
En hora buena Elena, de  momento se acabó tu vía crucis hasta que algún inconciente e inhumano decida que no te mereces
Una invalidez que por derecho constitucional debe tener una persona, que  por desgracia la enfermedad limita su vida muy seriamente.    


“M’agradaria ajudar-vos a pensar en positiu”
A tots els malalts de SQM, fatiga crònica, fibromialgia i electrosensibilitat:

Em dic Elena, pateixo aquestes quatre patologies, amb quadres més agreujats de manera puntual de fatiga, de SQM i d’electrosensibilitat ambiental.
Fa més de sis anys que vaig començar la lluita a tots els nivells.
Primer laboral, social, sanitari i jurídic; I el més dur de tots el familiar. Tots fan patir, i molt, perquè ningú entén el que et passa, però els més propers a tu, i que tu més estimes, no entenen què és el que t’està passant, això és molt dur, penso que per a ells també ho ha de ser, i no saben com afrontar-ho.
Dit això, he de reconèixer que no és fácil, però arriba un moment que davant l’evidència tot canvia, i amb moltes dosis d’amor i comprensió la malaltia és més portable.
Ara toca dir això.
Lluiteu amb molta força i energia ( la que us permetin les malalties, que soviet és poca) fins el final.
Defenseu els vostres diagnòstics fets pels vostres metges (professionals en aquests temes), i mai llenceu la tovallola, seguiu endavant fins aconseguir una sentència on se us reconeguin del tot les vostres patologies.
Són malalties ambientals, això ja està clar, i és per aquest motiu que la lluita és dura, però al final arriba.
Jo después de sis anys i mig de lluita, i tres judicis, ara, al final, m’han donat la “invalidesa absoluta permanent”.
Molta fe, no perdeu mai l’esperança, és difícil arribar al cim, però s’hi arriba.
Penseu una cosa:
“Nosaltres no podem dirigir el vent, però si que podem ajustar les veles…”
Sóc membre d’ASQUIMIEM, una associació sense ànim de lucre, que intenta ajudar a tots els que truquen a la seva porta, i així continuarà sent, doncs aquest és el nostre objectiu.
Mireu sempre endavant!!!             
                                                   Elena


 castellano


“Me gustaria ayudaros a pensar en positivo”
A todos lo enfermos de SQM, fatiga crónica, fibromialagia y electrosensibilidad.

Me llamo Elena y padezco estas cuatro patologías, con brotes más acusados de manera puntual de fatiga, SQM y de electrosensibilidad ambiental.
Hace más de seis años que empezó mi lucha a todos los niveles.
Primero laboral, social, sanitario, jurídico, y el más duro de todos el familiar. Todos hacen sufrir y mucho, porque nadie entiende lo que te pasa, y si se trata de tus seres queridos es mucho más duro. Pienso que para ellos también lo tiene que ser, tampoco saben como afrontarlo.
Dicho esto, he de reconocer que no es fácil, pero llega un momento que delante la evidencia todo cambia y la enfermedad es más llevadera, y sobretodo con muchas dosis de amor y comprensión, esto es primordial para el enfermo.
Ahora tengo que decir esto.
Luchad siempre con mucha fuerza y energia (la que os permitan las enfermedades, pues a menudo es poca) hasta el final. Defended vuestros diagnósticos hechos por vuestros médicos (especialistas en estos temas), y nunca abandoneis ni tireis la toalla, seguid adelante hasta que podais conseguir una sentencia donde se reconozcan vuestras patologías.
Son enfermedades ambientales, esto está claro, precisamente éste es el motivo de que la lucha sea tan dura, pero al final todo llega, que vuestro pensamiento sea siempre positivo, no dudeis.
Yo después de seis años y medio de luchar, después de tres juicios, al final me han reconocido y me han concedidota “invalidez absoluta permanente”.
Mucha fe, no perdais jamás la esperanza, cuesta llegar a la cumbre, pero se llega.
Pensad una cosa:
“Nosotros no podemos dirigir el viento, pero si que podemos ajustar las velas…”
Soy miembro y socia de ASQUIMIEM, una asociación sin ánimo de lucro, que intenta ayudar a quien llama a su puerta, así continuará siendo, pues este es nuestro objetivo.

Mirad siempre adelante!!!

                                                   Elena

1 comentario:

brother dijo...

todo mi apollo a Elena ,la lucha es dificil pero hay que ser persistente para alcanzar el objetivo final que es la salud